Història de l'escriptura
Fins a l'invenció de la imprenta
Encara que els homes existeixen
des de fa un milió d'anys, només
escriuen des de sis-mil anys ença
Des de fa milers d'anys l'home ha utilitzat signes, dibuixos, imatges per transmetre missatges. Però la escriptura no existeix fins al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l'esser humà pugui interpretar el que pensa o vol expresar.
Tot comença el sisé mil·eni abans de la nostra era a la Mesopotàmia. Als sumeris s'atribueix la invenció de l'escriptura cuneiforme.
Cuneiforme vé del llati cuneus (clau), que es la forma de les senyals qe formaven els sumeris sobre un suport d'arguila fresca. Signes que, sobre l'argila, tenen l'aparença de l'empremta d'un clau.
Aquesta "escriptura" estava feta de dibuixos molt simplificats que representaven de forma estilizada un cap de bou, un triangle pubià amb la ratlla de la vulva per designar la dona etc. Si es combinen pot expresar una idea.
Aquesta escriptura, va néixer per una simple necesitat; la comptabilitat.
Un progrés decisiu va consistir en procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada. L'origen de qualsevol llengua es troba en el fonetisme.
Se'ls hi va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament l'objecte sinó un altre que fos similar fonéticament.
Aquesta escriptura es va anar convertint en una forma de comunicar-se. Aixi com els antics sumeris, els acadis, els babilonis i els asiris van inventar la correspondència. L'escriptura cuneiforme permeté transcriure himnes religiosos i el que actualment anomenat literatura.
Els antics sumeris van escriure L'epopeia de Gilgames, de la qual s'han trobat diferents fragments. En aquesta epopeia hi consten llegendes de la mitologia grega i conté especialment una evocació del diluvi, anunciat a la bíblia.
Aquesta escriptura va servir per escriure altres llengües molt diferents a la que li va donar vida. Es va estendre entre el tercer i el primer mil·lenni. Sense l'extensió d'aquesta escriptura a d'altres llengües tan importants, pot ser no s'haurien desxifrat mai els seus misteris.
Gutemberg (1397-1468). Considerat l'inventor de la impremta de tipus mòbils. S'establí a Magúncia el 1448. Allí té com soci un banquer anomena Fust, però al no poder tornar-hi el diners Fust es queda amb tot el material. Quan el 1456 es torna a posa tot en marxa i apareix La Bíblia llatina de 42 ratlles i dues columnes, es el nom de Fust que hi figura com marca d'impressor, Gutemberg, or a la misèria deu anys més tard.
La impremta neix més aviat com a una prolongació dels llibres manuscrits i aquella gent ni s'imagina l'important canvi cultural en que ho valorem amb la perspectiva de mes de 500 anys. La primera preocupació de l'impressor era competir amb els copistes. En les pàgines impreses es deixaven els espais corresponents a les lletres capitals per que fossin decorats pels il·lustradors. Encara a inicis del segle XVI es poden veure llibres impresos, que tenen aquests espais per a les il·lustracions
L'aportació principal de Gutemberg va ser l'utilitzar els tipus mòbils i l'adaptació de la "premsa de rosca". Els primers tipus mòbils que va fer servir eren gravats sobre fusta, però aviat un amic i soci de Gutemberg anomenat Scoeffer va aportar la fabricació de les lletres fossin en metall, una lliga de plom i d'antimoni que pràcticament. i amb poques variants, s'ha usat fins l'actualitat.
